Descripció de la Pàgina principal

divendres, 13 de novembre del 2015

Els Cruspilletres i l’any de les Biblioteques

Bones i benvinguts! Avui parlarem de Biblioteques! (Així va començar la sessió més o menys)


Segur que molts de vosaltres vau pensar Buuuffffff
 






Però després d’escoltar asseguts per aquí i per allà tots embadalits de què anaven un munt de llibres que ens parlaven de biblioteques i bibliotecàries: alguns divertits, altres de misteri o intriga, d’altres d’aventura, també àlbums il·lustrats... i compartir-ne impressions, idees i molt més... 








Vam veure un munt de racons i espais de lectura



         




Xuliiiísssims

Ens en vam endur llibres i un munt d'idees cap a casa






dijous, 5 de novembre del 2015

Musclos per sopar de Birgit Vanderbeke

Hola bon dia, què us ha semblat la lectura? :-)

Nooooo... mai podem començar un club de lectura així!!!

Primer hem fet un joc teatralSHimMMM / SHamMMM/  BoInGGGG/   - 3 paraules clau - 1 única regla i màxima concentració. Una excusa, un trencar el gel, un perdre la por a parlar a mirar i escoltar.

Quan he esmentat que l’autora havia rebut el  premi  més prestigiós d’àmbit germànic per aquesta novel.la al 1990, elles han fet un crit al cel : Però??? Coommmm?Per aquesta novel.la??? No pot serrrr???

Aquest comentari ens ha donat peu a parlar del discurs desordenat emprat per la Birgit Vanderbeke,  aquest semblar una conversa de dues amigues davant d’una xocolata calenta amb melindros una tarda de diumenge rúfol.

L’autora ens descriu la figura obsessiva i autoritària del pare de família, la por viscuda pels fills , una  mare emmotllada a una “vertadera família”.  No es recrea en  el dolor  ni en l’autocompassió,  no és de llagrimeta fàcil... però a mida que la narració avança, la tensió i l’angoixa s’eleven a l’enèsima potència.

Per finalitzar fem un Role-playing, s’han dividit en 3 grups i cadascuna  tenia un rol,  
( pare-mare-filla-fill) i s’havia de representar una situació “normal” d’una ”família tipus”

He provocat  la anormalitat, com diu l’autora del llibre:

Quan les coses deixen de ser normals, les desviacions més imperceptibles poden provocar grans catàstrofes.

I hem parlat de... 

la figura d’home i dona,          de la igualtat entre sexes, 

dels oficis (mestre i científic, de l’humanisme i les ciències exactes), 

de l’Alemanya de l’Est i de l’Oest,                                         

del mur de Berlin i del 

                         fraccionament familiar i trencament intern,  

així com de l’establiment dels nous valors. 

La meva  darrera pregunta  ha estat :  si el pare hagués tornat en  el precís moment en que la mare llença els musclos a les escombraries... Què penseu que hagués passat?