Descripció de la Pàgina principal

dimarts, 2 de febrer del 2016

Els llibres fan de mal cremar de Manuel Rivas

La darrera sessió de Viu la lectura va ser molt interessant, el llibre Los libros arden mal de Manuel Rivas va comportar molta controvèrsia. Per una part dels assistents va ser un dels millors llibres que havien llegit. El tractament del llenguatge de forma lírica i musical, la descripció dels paisatges urbans de la Corunya o dels personatges que formen part d’aquest paisatge. És una novel·la coral, amb un munt de personatges, que creen una teranyina, un tapís, com un quadre puntillista on a mesura que veiem els diferents punts, alguns petits, altres grans, inconnexos, segons sembla, van entreteixint una trama de la qual no tens la visió completa fins al final, fins que veus tots els punts junts.

Dura en alguns moments, sobretot quan parla de la repressió falangista, fins i tot cruel, és una de les cares de la moneda que Manuel Rivas ens presenta:

“Arrastra las heridas de un intento de fuga . Dice que le han quedado hormigas dentro y entonces le habla de las avispas que crian dentro de los higos.
Ponen los huevos en la flor y luego crece el fruto y luego las avispas tienen que agujerear la carne. Por eso alrededor de las higueras siempre hay avispas. A mi me ha pasado lo mismo. Me amarraron a un árbol con las heridas abiertas y las hormigas aprovecharon para entrar. Ahora de vez en cuendo quieren salir”

En altres moments dolça i fins i tot lírica, ens parla de personatges rics i profunds entrelligant històries verídiques amb ficció, fent l’entramat molt més realista.

Amb un alt protagonisme dels llibres i de l’art en general, música, pintura, dansa, ens entrellaça una societat gallega, rica i plural que es troba de sobte sota un rapte de bogeria durant la dictadura de la qual és difícil de fugir.

Opinió dels tertulians:

algunes persones que els ha encantat i altres que no els ha agradat gens. 

Una de les usuàries diu, “No l’he pogut acabar i sé d’alguns companys que no l’han pogut ni començar, és una història enrevessada, mai no estàs segur de qui és el narrador i de qui et parla, i costa molt seguir el fil, però després de tot el que heu explicat potser he d’agafar-lo en calma i tornar-lo a llegir”.

Una altra usuària en canvi ens ha dit “Jo no l’he acabat, és un llibre llarg i costa de seguir la trama argumental central, però és tan poètic i tan interessant que cada píndola que llegia em tenia totalment corpresa, podia obrir el llibre per qualsevol pàgina i llegir i quedar meravellada per les descripcions tan líriques”.

Una altra usuària ens comenta “No cal entendre’l. Cal gaudir-lo. Aquest autor escriu de fabula i he gaudit de la lectura tot i no poder fer-me una idea clara del total del tapís.”

El nostre usuari, el Pere, ens ha sorprès "M’ha encantat, és el primer llibre dels espais d’aquest darrer trimestre que m’agrada de veritat, me l'he acabat i ara vull tornar a començar i ja he buscat una edició de butxaca per poder subratllar tots aquells passatges que vull recordar i remarcar”.

Una altra usuària però també ha coincidit amb la primera. “No he entès res, no sabia quin personatge parlava, i hi ha tants que no he aconseguit comprendre de què anava, m’he perdut diversos cops i no he aconseguit acabar-lo i tot i que us ha agradat tant jo no tinc intenció de reprendre la seva lectura, perquè no m’ha cridat gens l’atenció”.


Una de freda i una de calenta, que s’ha vist representat amb la puntuació del llibre en el nostre rànquing. Tot i treure tres estrelles de mitjana, com altres lectures anteriors, com La veritat sobre el cas Harry Quebert, s’ha de dir que les puntuacions han oscil·lat entre una estrella i cinc, tot o res, està clar que el llibre no deixa pas indiferent.


La guia: 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada