Descripció de la Pàgina principal

dissabte, 20 de gener de 2018

Les bruixes de Roald Dahl

Aquest és un clàssic de la literatura que ens parla de les bruixes, però... aquest no és un conte de fades, no! Aquest és un conte de bruixes de debò!

T’has fixat mai amb la veïna del pis de dalt o amb la del pis de baix? I amb la carnissera del barri o potser amb la bibliotecària o la mestra de l’escola o fins i tot amb la germaneta de la teva millor amiga?

Com t’imagines que són, tu, les bruixes? Perquè les d’aquest conte són persones normals i corrents, que treballen en feines ben normals, que vesteixen com tu i com jo i que no es diferencien de la resta de mortals en res de res.

Doncs si vols saber el pla malèfic de les bruixes d’Anglaterra per acabar amb tots els nens i nenes del món llegeix aquest llibre i segueix les aventures d’un nen de 7 anys i la seva àvia; una velleta molt velleta i molt arrugada, que revoltaran tot un hotel per aconseguir malbaratar els plans de les bruixes i fer-les desaparèixer.

dijous, 11 de gener de 2018

EL PROJECTE DE FOMENT DE LECTURA CRUSPILLETRES DE LA BIBLIOTECA DE LA ROCA, A TOT TREN!



A Biblio.laroca seguim vivint i menjant lletres amb els CRUSPILLETRES!

A la Biblioteca de la Roca hem acabat aquest primer trimestre del curs escolar compartint sessions de foment de dinamització lectora amb un total de 100 nens i nenes de 4t curs de primària de totes les escoles del Municipi una sessió més, dins del programa  Cruspilletres. Al llarg de tot el 2017 un total de 300 alumnes han gaudit d'una sessió "cruspi".

Aquesta activitat plantejada amb l’objectiu de dinamitzar la lectura entre els nens i nenes de 7 a 10 anys compartint junts una estona de llibres, bones lectures i realitzant un taller didàctic al voltant d’un tema, ens continua omplint de satisfacció per la vivència enriquidora que ofereix i els objectius en comú assolits.

La sessió d’aquest trimestre ha tractat el tema dels llibres "basats en fets reals". Hem vist, explicat i llegit històries sobre maltractament del medi ambient: de la natura, els oceans i hem explicat la història del Warrior i Greenpeace, hem parlat de personatges destacats que han lluitat per la igualtat de drets de les persones com són Nelson Mandela, la Malala i la Wangari, la dona dels arbres, entre d’altres. Hem explicat i gaudit del llibre de de Hachiko, el gos que va esperar el seu amo tota la vida, hem escoltat històries sobre conflictes al món i el no compliment dels drets dels infants... . Hem debatut sobre temes que ens preocupen i ens ocupen, en alguns casos. Sobre històries que ens han explicat els nostres avis i hem compartit vivències, punts de vista i opinions en uns debats molt interessants.

Ara ens toca preparar la següent sessió d'aquest 1r trimestre del nou any.

Gràcies i endavant Cruspilletres! Fins ben aviat!
                                 

dimecres, 10 de gener de 2018

Ranking final 2017

Si vols llegir els textos clica la imatge

https://drive.google.com/file/d/1IRWfT_EnGV8xywzOsWqhtc16x16uKTuv/view?usp=sharing

Parlem de... La Carne de Rosa Montero

Soledad té 60 anys i una por desmesurada a la vellesa. El seu amant l'abandonat definitivament per tornar als braços de la seva jove esposa. Vol venjança i contracta un gigoló perquè l'acompanyi a l'òpera i així deixar-se veure triomfant en un acte social i fer engelosir el seu ex. Les coses es torcen i no surten com ella vol. A partir d'aquí comença la verdadera història de Soledad: la seva por a no ser mai estimada de veritat, a la soledat, a la vellesa; sorgeix el relat sobre el sentit de la memòria, la idea de fracàs vital, o identitat, entre d'altres temes. La construcció d'un personatge profund i complex que donarà el to a tota la novel·la amb el seu pensar, sentir, ser. L'acompanya en la seva davallada a les profunditats de l'ésser el gigoló, Adam, un jove rus de 32 anys que tampoc ha tingut una vida fàcil, l'interlocutor, el desig de sexe de la carn que no vol renunciar, molt menys morir.

Una intriga emocional escrita de manera senzilla i natural, amb significat i profunda, molt interessant.

El Viu la lectura opina:
Aquesta novel·la ens ha permès apropar-se  visió de la vida d’una dona en la maduresa a través d’un tall realista i sociopolític que dona Rosa Montero.  Però al l’hora ens ha permès conèixer més a fons la biografia de Rosa Montero Premi de Narrativa 2017. Vàrem parlar també de la mort del seu marit i del concepte que té de la mort i del pas del temps l’autora que és tant important en tota la seva obra.

A la majoria del grup els va agradar perquè la  història només era un embolcall i en realitat el llibre parlava de maduresa i del pas del temps, però sobre tot, de la mort i els records i la identitat i aquest era un tema amb que totes les usuàries s’identificaven molt amb la protagonista i els va agradar molt i el tema va donar molt a discutir.

El fet que la dona tingués una sèrie de traumes infantils, i de jove, i que ara a la maduresa, es veiés superada per una dona més jove i amb fills li fa replantejar-se la vida. La visió de la maduresa d’aquesta dona era percebuda de forma diferent pel nostre usuari i les nostres usuàries i això va propiciar un debat interessant sobre com és veuen les posicions d’homes i dones a l’hora d’afrontar els reptes de la maduresa, i si aquests reptes tenen a veure amb la nostra pròpia identitat i amb les coses que ens han marcat durant la vida, com és el cas de la Soledat i la seva germana Dolores, que amb una mare una mica mal tractadora psicològicament i un pare absent troben la causa de la seva identitat en com les va educar la seva mare, però també en la forma obsessiva i malaltissa que tenen ambdues germanes d0enfrontar les relacions i com les perceben amb soledat i dolor, respectivament.

Va ser una sessió molt interessant amb molts punts de vista i moltes veus,  però al final el que estava clar és que al majoria dels humans tendim a no voler la soledat, que és trista per la majoria i especialment quan et fas gran i els teus fills ja fan la seva vida, i que busquem cohesió, companyia i  estimació!

La Guia (Clica sobre les imatges per fer-la gran)





dilluns, 8 de gener de 2018

Parlem de... El senyor de les mosques de William Golding

Tots són fills de bones famílies britàniques, tots coneixen bé els principis bàsics de l'educació anglesa, tots són nens exemplars i respecten els principis de la democràcia... fins que a causa d'un accident d'avió van a parar a una illa deserta. Per sobreviure en aquest nou entorn les normes i els principis morals són fonamentals, prescindir d'això equival a un desordre social que pot acabar amb els individus que integren la mateixa societat. Però quan la por, la soledat i la duresa de la situació els porten al límit, es convertiran en uns autèntics i cruels salvatges.

És l'home bo per naturalesa com postulava Rousseau? L'home lliure és l'home sense ètica ni principis morals? mancat d' una moral autònoma?




El Viu la lectura opina:

Aquest novembre hem llegit un dels autors més rellevants del segle XX, William Golding, premi Nobel per tota la seva obra. És curiós perquè desperta en els seus lectors un  sentiment ambivalent, sembla que primer estiguis llegint una obra per jovent, per llenguatge, personatges arquetípics, i argument línia, però a mida que vas llegint t’adones que el llibre és una enorme crítica social i humanista, que parteix de la idea de la innocència dels nens, i com la civilització els emmarca dins una gran estructura social, civilitzadora, que ens manté protegits, però quan perdem aquesta estructura, ens tornem al salvatgisme, sense remei.

Golding usa els personatges estereotipats per explicar com la nostra societat està continguda dins de les regles, usa el llenguatge simple i lineal, per apropar-nos a la realitat dels personatges, cada un  estereotip, l’intel·ligent, el dictador, el psicòtic, el passional, ect.
Una societat on ningú té noms propis, en molts casos alguns només se’ns els descriu com un conjunt, com els nens, una societat on els adults només son un record, i són els que imposen les normes, i la seva absència, dona pas al joc, i a la violència.

Les nostres usuàries es varen sorprendre  que una novel·la curta, i lineal tingués un contingut tant intens i crític. Una lectura ràpida, que després  tornes a rellegir, quan et dones compta que frases senzilles, llenguatge infantil, amaga una profunda repassada a la nostra societat i a la maldat com punt de partida de la humanitat. L’ humanisme del bon salvatge de Rousseau, contra la pèrdua de la civilització de l’home abandonat a la foscor, de Kurt del Cor de les Tenebres.

S’han recomanat llibres i films de temàtiques similars, on es pot veure que la humanitat pot tenir la maldat dins de la seva genètica i que és la cultura la que controla les psicopaties, violència, anarquia i salvatgia. S’ha recomanat especialment El cor de les tenebres, i el film  d’El senyor de les mosques, que les usuàries que l’havien vist, deien que era una gran adaptació. 

La Guia (clica sobre la imatge per fer-la gran)